JOAN ALCOVER
(Palma de Mallorca 1854-1926)
Poeta i assagista, Joan estudià batxillerat a Mallorca, però es llicencià en Dret a Barcelona. En acabar va tornar a Palma on va exercir d’advocat. També inicià una carrera política com a seguidor de Maura. Va arribar a ser diputad de les Corts al 1893.
Durante la seua vida, el règim polític més important va ser la Restauració. Alcover pertanyia al partid liberal de Sagasta. Inicialment es va posturlar com a seguidor de la Reinaxença, posteriorment va adoptar un decantament cap al castellà com a llengua poètica. A partir de 1899 es produeix un canvi d’actitud davant la llengua i adoptà el català.
En els seus poemas trobem una interpretació estètica del dolor que li va suposar la mort de la seua dona i dels seus fills. La seua obra està basada en la sinceritat dels sentiments.
En català, la seva obra poètica s'aplega a Cap al tard (1909) que conté alguns dels millors poemes de la literatura catalana de tots els temps, com ara "La Balanguera", "Elegies", "Miramar", "L'espurna", "Desolació", "La relíquia", entre d'altres, i Poemes bíblics (1918).
Desolació
Jo sóc l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la
tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol
conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és
mort.
COMENTARI
El gènere literari d’aquest poema,
és la lírica sentimental. L’autor parla
en primera persona i expressa la seu tristesa i dolor per la mort de la dona i
els seus fills, però vol continuar vivint.
·
La primera estrofa narra el dolor que sent per la mort del seus éssers
estimats, una pèrdua produïda
de forma inesperada i violenta, la qual cosa reflecteix amb força les paraules: “va
rompre la tempesta”
·
La segona estrofa ve a ser una continuació de la primera, on el
poeta seguix expresant més sentiments del dolor per la mort de la dona i els
fills.
·
En
la tercera estrofa Joan Alcover explica que vol continuar vivint gràcies a un sol
consol: expesar el seu dolor i la seua tristesa. Els records són els que li dónen força per a viure.
· L'última estrofa ens presenta la conclusió: (“jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és
mort”), és a dir, viu sota el dolor i l’amargor més absoluta, convertint-se en
un ésser buit que segueix amb vida gràcies als records que manté en la memòria.
RECURSOS:
-
Metàfores Jo só l'esqueix d'un arbre.
El poema parla d’un arbre que representa al poeta, que es parteix quan hi ha una
tempesta. El tronc fa referència al poeta, la soca són les deixalles d’un home buit i les branques cada ésser estimat desaparegut.
Igualment, la tristessa i el dolor
l’expressa a través de la metáfora “l’hora de caure”.
Tot
el poema es una gran metáfora.
- Al·legoria entre l’arbre i la família; Joan Alcover és el tronc i les branques la seva família.
-
Encavallament: A la segona estrofa,
entre el primer i el segon vers.
"Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes,"
"Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes,"
- Paral.lelisme: En la tercera estrofa “I l'amargor “ “i sent brostar” “i sent pujar la saba”,”i m'aida”
La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
la balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
la balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
la balanguera filarà.
Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
la balanguera filarà.
(1909) Cap al tard. Joan Alcover
COMENTARI:
EL poema La Balanguera de Joan Alcover va ser publicat l'any 1909 dins del llibre Cap al Tard. El poema tracta del pas del temps,
de cada etapa de la vida, utilitzant la imatge de la Balanguera , que
és la protagonista del poema.
- La primera estrofa ens presenta
una vella,
- La segona estrofa parla sobre el naixement, l’inici de la vida.
- En la tercera estrofa ens trobem amb
- La quarta estrofa ens mostra la
visió que té
- La quinta estrofa representa el
final, la mort.
El 1996 el Consell Insular de Mallorca va declarar “La Balanguera ” himne
oficial de l’illa, Amadeu Vives va posar la musica i Maria Bonet la veu.
RECURSOS:
- Comparacions.- En el versos 3 i 6 hi ha dues comparacions “la Balanguera ” la compara
amb una “aranya”. La
Balanguera fila el fil i l’aranya fila la seua teranyina.
En el vers 7 es produeix la
comparació de la Balanguera
amb la “parca”. En aquesta estrofa apareix la figura de la “Parca” que és un
personatge de la mitologia clàssica representada com una filadora que teixeix
la vida humana.
- Anàfora.- És constant al
llarg de tota la poesia: la
Balanguera.
En els versos 12 i 13 el verb “Sap”
- Hipèrbaton.-En el vers 13 podem veure un hipérbato: “la nova
primavera”
- Simbolismes: Utilitza simbolismes: les ombres (la mort), la nova
primavera (una renaixença), l’arbre (el futur esperançador).
- Metonímia.- En el vers 36 trobem una metonímia: "amb cabelleres d’or
i argent".
- Encavallament.- En els
versos 5-6 "Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà" i 23-24 “Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar,”
teixint la tela per demà" i 23-24 “Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar,”
-Personificació.- Dins la profunda nit tranquil.la
GLOSSARI:
PARCA: Cadascuna de les tres
divinitats llatines que presidien el destí l’home des del naiximent fins
a la mort.
ASPI: De temps passat.
SARJA: Un tipus de teixit.
GIPÓ: Peça de vestir que cobréis el
tronc des de el muscles fins a la cintura.
AUBA: Albada, naixement del dia.
MINYÓ: Xiquet
CAPDELLAR.- Enrotllar fil format un
capdell.
Moltes gràcies per publicar aquest apartat! Ens havien demanat fer un comentari de text del poema de "Desolació" i no trobava cap pàgina amb informació! De veritat, moltíssimes gràcies!!
ResponEliminaPetons!! ;*