POEMES III: Josep Maria De Sagarra

JOSEP MARIA DE SAGARRA

(Barcelona 1894-1961)

Va nàixer a Barcelona en 1894, en el si d'una família de la noblesa catalana. Molt prompte va voler ser escriptor i als 18 anys va guanyar un premi de poesia en els Jocs Florals. Es va dedicar de ple al periodisme i a la literatura, especialment al teatre i a la poesia. Va col·laborar amb assiduïtat en la premsa, sobretot en La Publicitat i Mirador. Convé remarcar també la seua vessant de traductor: la Divina comèdia de Dant, i el teatre de Shakespeare, Molière i Gogol.
Part de la seua poesia s'inspirava en el cançoner popular i en antigues llegendes molt conegudes, la qual cosa el va convertir en un poeta molt popular que, en molts aspectes, va ocupar el lloc que havien deixat buit Frederic Soler, Verdaguer, Guimerà o Maragall. Va morir a Barcelona en 1961.
Una bona part de les seues obres han sigut traduïdes a diverses llengües i algunes han sigut portades al cine (El Café de la Marina i La ferida lluminosa). Lluís Llach, Guillermina Motta i Ovidi Montllor, entre altres, han musicat poemes seus.

Des del llagut es veu el poble franc


Des del llagut es veu el poble franc,
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que el sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.

Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencera dintre de la nina !

Blanc fistonet damunt del blau marí,
esmortuint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso en tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les penes,
des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.

Josep Maria de Sagarra

COMENTARI

Josep Maria de Sagarra ens mostra el seu amor pels paisatges de costa, especialment per la costa catalana i balear.
Veiem la seva visió des d'un " llagut "( típica embarcació pesquera de vela ) de la costa catalana.
En les dues primeres estrofes Sagarra ens fa una descripció del poble banyat pel sol, amb les seves parets blanques, les seves escales, amb el blau del mar als seus peus i al fons les seues vinyes.
En la 3ª estrofa ens dóna una visió des de lluny de la costa on tot es veu petit i cap en una mà.
En la quarta estrofa, la arribada a la costa catalana li fa sentir-se bé i oblidar totes les penúries, augmentant el seu arrelament a la seva terra.

VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encara

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

(1923) Cançons de Rem i Vela

COMENTARI:

El poema a analitzar forma part del llibre Cançons de rem i de vela. Inspirat pels paratges de la Costa Brava. Publicat al 1923, és un dels poemaris més rellevants i més populars de Josep M. de Sagarra i de la poesia catalana de postguerra.

El poeta,  descobreix els maravillosos paratges de la Costa Brava. Entre aquests paratges, el poeta es fixa amb unes vinyes que neixen a prop de la costa, quasi tocant el mar. 

El tema principal del poema és el cicle de la vida d'unes vinyes, des de que naix el verd en les seues fulles, fins a la collita del seu fruit, el raïm. L'autor estableix una comparació entre el paisatge i el cicle de la vida de l'home.

El poema es pot dividir en diverses part:

- En la primera part, está formada per les tres primeres estrofes, on el poema descriu les vinyes tal com són en la primavera,  les vinyes són joves i les seues fulles verdes i els fruïts verds també, les vinyes están plenes de vida.

- En la segona part, está formada per les dues estrofes següents, on descriu les vinyes quan arriba l'estiu i el raïm ja es veu clarament, el fruit madura fins que és hora de la collita.

- En la tercera part, está formada por les dues estrofes últimes. On podem aprecia clarament l'arribada de la tardor.

RECURSOS:

A aquest poema podem trobar dos recursos destacats: la personificació i la repetició.

Amb la personificació, el poeta es capaç de mostrar el cicle vital de la vida de la vinya en comparació am el cicle vital de la vida de l’home.

Amb la repetició, tant al llarg del poema con dins de la mateixa estrofa de "vinyes verdes" la cual cosa li dona musicalitat al poema.

Metáfora: el vent no remuga, terra lluenta, pàmpol d’or, dolç repòs,

Anàfora: repetició de la mateixa paraula al inici d’un vers “vinyes verdes”

Encavallament: “us feu més verdes i encarateniu la fulla poruga” “ i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fin” la frase no s’acaba en el vers i continua en el vers següent.


Epítets: blau mariner (vers 8), dolç repòs (vers 11).

GLOSSARI:

Poruga.- Que té por

LLagut.- Embarcació destinada a la pesca

Serrellet.- La part de fills de la vora d’una manta o catifa.

Pàmpol.- Fulla de la vinya

Penyal.- Penya aïllada

Basarda.- Sentiment de pena que sent algú davant de posibles perills.

Userda- Alfals, mengar per animals.

Vinclar.- Corbar alguna cosa