.jpg)
CARLES RIBA
( Barcelona, 1893 – 1959 )
Humanista, filòleg, escriptor i poeta en llengua catalana.Van ser molt valorats les seues traduccions de textos grecs, tant clàssics com moderns.
Va realitzar viatges a Alemanya, Itàlia i Grècia. Compromés amb les causes catalanistes, es va exiliar a Montpeller en 1939, tornant en 1943 i convertinse en portaveu dels intel·lectuals en Llengua Catalana.
La seua poesia tracta a l'amor com un element poètic, havent-hi èpoques influenciades pels clàssics grecs, en especial Homer i altres influenciades pel Renacentisme Català ( A. March ), Italià ( Petrarca i Dant ) o de la poesia moderna catalana ( Josep Carner ).
COS MEU, RECORDA
C.P. Kavafis
Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.
Traducció al catalá de Carles Riba
COMENTARI
Es tracta d'una traducció d'un text clàssic grec de C.P.Kavafis al Català per Carles Riba i Bracons.
En este text l'autor recorda amb enyorança la seua joventut, els seus amors, les seues relacions i els desitjos provocats per les persones amades. L'amor, per a ell és la felicitat. Cos meu recorda és una història que narra el poder de l'amor, i la importància de viure apassionadament cada dia. El poema recull en l'estrofa final els sentiments d' anyoraça al recordar els temps viscut amb l'èsser vullgut.
RECURSOS
- Personificació:
“Cos meu, recorda”
“desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu”
“ com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu”
- Anàfora:
“no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut”
- Al·literació:
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu
VIATGE A ÍTACA
"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences."
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences."
COMENTARI
En este poema, datat en 1911, i traduit per Carles Riba i Bracons, Kavafis fa referència al mític viatge d'Ulisses en l'Odissea, una de les obres mes importants de l'autor grec, Homer, que va deixar per a la posteritat dos de les millors obres de la literatura: l'Odissea i la Iliada. En l'Odissea es narra la volta d'Ulisses cap a la seua pàtria Ítaca, al finalitzar la guerra de Troia.
Kavafis va projectar en este poema el seu visó de la vida, va utilitzar la llegenda del llarg viatge d'Ulisses a Ítaca i la va associar amb la idea d'aconseguir els somnis, arribar a ells és el teu destí. Ells, són la força que ens espenten a caminar. Aquests somni fa que ens enfrontem a totes les adversitats de la vida i també a totes les seues meravelles. Si arribem a ell, pot desil·lusionar-nos perquè no corresponga al que havíem pensat, però sempre valdrà la pena, perquè gràcies a aquest hem caminat sempre cap a endavant enriquint-nos amb cada experiència viscuda.
Igualment, Kaváfis reflexiona sobre les diferents Ítacas que existeixen, cada lloc estimat és "una" Ítaca, segons el seu escrit, cadascun de nosaltres tenim una Ítaca.
RECURSOS
AL.LITERACIÓ
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.
has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
ANÀFORA
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
PERSONIFICACIÓ
dels arbres caiguts que ara us empresonen,i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
PERSONIFICACIÓ
els teus ulls ignoraven
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
vell combat
vells anhels
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada